Exploració del seu potencial com a central hidrolumínica
“T’imagines una civilització antiga utilitzant tecnología tan avançada com sistemes de bombeig d’aigua i producció de llum intensa?”
La Gran Piràmide de Kheops no és només una meravella arquitectònica; segons una teoria innovadora desenvolupada per Cèsar Suari entre 2016 i 2024, també funcionava com una central hidro-lumínica, dissenyada per proporcionar aigua a alta pressió, aigua calenta i llum als habitants de l’Antic Egipte. Aquest sistema doble combinava el bombeig d’aigua i la producció de llum, revolucionant la vida quotidiana de l’època.
Un dels descobriments més recents que dona suport a aquesta teoria és que un braç del Nil arribava fins a la base de la piràmide, encara que probablement a un nivell inferior. A més, estudis recents han revelat que la cambra 17 va ser descoberta fa poc temps, i que la cambra 5 era doble, tal com es pot intuir en visitar la pàgina “mused.com”, on encara és possible veure un fragment de paret divisòria.
La Gran Piràmide tenia múltiples propòsits pràctics, tots ells dissenyats per millorar la vida dels habitants de l’Antic Egipte.
Subministrament d’aigua i llum:
Proporcionava aigua calenta, aigua a temperatura ambient i llum per a les cases dels habitants de diferents poblats.
Aplicacions industrials i agrícoles:
Oferia aigua a alta pressió per a activitats com el tall i polit de pedra, així com per a l’agricultura. També generava llum per allargar les jornades de treball o il·luminar espais subterranis (“mausoleus”) on la llum natural no podia arribar.
Durant el dia
“Podria aquesta radiació solar també escalfar l’aigua? Possiblement sí, ja que l’aigua estava en contacte directe amb les quatre parets de la piràmide.”
En un dia assolellat, la superfície blanca de la piràmide (coberta de roca calcària) reflectia la llum solar cap a l’aigua de la bassa perimetral, carregant-la d’energia lumínica. Aquesta aigua, possiblement també escalfada pel contacte amb les parets de la piràmide, es bombejava a través del Sistema Ariet cap a la rampa interna en espiral.
Un cop plena la rampa, l’aigua fluïa cap als barris a través de canals, transportant llum com si fos fibra òptica. Els monòlits piramidals als barris indicaven la quantitat de radiació solar disponible mitjançant l’ombra que projectaven.
El disseny precís de la piràmide maximitzava l’eficiència de la radiació solar durant tot l’any, assegurant que la llum es reflectís cap a l’aigua per al seu ús posterior.
“Cada detall de la piràmide va ser dissenyat per aprofitar al màxim l’energia del sol.”
Durant la nit
El funcionament de la piràmide es basava en un sistema d’ariet hidràulic, compost pels conductes 4+5 (doble cambra), 13 i 14. Aquest sistema generava prou pressió per impulsar l’aigua de manera ascendent per la rampa interna en espiral a través del conducte 6′.
La cambra 5 (vàlvula d’aire/aigua) permetia que l’aigua de la bassa ascendís pel conducte 4 de manera intermitent. Al mateix temps, la comporta 20 es tancava mitjançant l’acció de la piràmide de Hetepheres I, que funcionava com una bomba de pressió per tancar o obrir la comporta.
El procés de càrrega d’aigua a la Gran Galeria: El cor hidràulic de la piràmide
La Gran Galeria de la piràmide de Keops no era simplement una estructura arquitectònica; era una part essencial del sistema hidràulic que permetia el funcionament de tota l’estructura. A través d’un enginyós mecanisme basat en el Sistema Ariet, que omplia d’aigua la rampa interna, l’aigua s’introduïa a gran pressió cap a la Gran Galeria a través de la cambra de la reina, fent retrocedir els blocs de pedra. Això activava el sistema d’ignició per pressió d’aigua, aixecant 2 de les 3 corredisses verticals, permetent tant la producció de llum com la de calor, emmagatzemant l’aigua calenta en el dipòsit 16.
El procés començava amb l’aigua procedent de la gran bassa perimetral (conducte 15), que envoltava la piràmide. Aquesta aigua entrava pel conducte 13 i es dirigia cap a la rampa interna en espiral descoberta per Jean-Pierre Houdin. A continuació, expliquem pas a pas com es carregava l’aigua:
Entrada de l’aigua des de la bassa:
L’aigua del canal 15 (bassa) entrava pel conducte 13 i començava a omplir el conducte 4 gràcies a l’acció intermitent i contínua de la cambra 5 (aire/aigua). Durant aquest procés, la comporta 20 es tancava mitjançant l’accionament de la piràmide de Hetepheres I (bomba de pressió).
Ompliment de la rampa interna en espiral:
La rampa interna en espiral, dissenyada per maximitzar la pressió, s’omplia gradualment d’aigua, permetent que aquesta arribés a grans altures dins la piràmide.
Activació de la cambra de la reina:
Quan l’aigua arribava a l’altura de la cambra de la reina (7), aquesta es començava a omplir. Un cop plena, l’aigua continuava pujant per la rampa interna en espiral. La combinació de la pressió de l’aigua a la cambra de la reina i la rampa interna activava el pas següent.
Desplaçament de les roques (conductes 6 i 8):
Les roques lliscants (3) ubicades en el conducte 8 es movien cap al principi del conducte 6. Aquestes roques actuaven com vàlvules, controlant el flux de l’aigua cap a la sortida del passadís 6. Com que els conductes estaven plens d’aigua, el desplaçament de les roques era suau i eficient.
Un cop la rampa interna en espiral estava totalment plena d’aigua, aquesta fluïa cap a la Gran Galeria (9). Aquí tenia lloc un dels processos més fascinants:
Acció de les portes corredisses verticals (A i B):
L’aigua a la Gran Galeria activava les portes corredisses verticals «A» i «B» de la mini-cambra 11. Aquestes primer pujaven i després baixaven ràpidament gràcies a la pressió de l’aigua, generant espurnes en colpejar contra el terra. Aquest fenomen provocava la ignició de l’oli combustible emmagatzemat a la cambra del rei (10), que prèviament s’havia introduït a través del conducte 19 mitjançant el sistema de bombeig ariet de la piràmide de la reina Meritetis I.
Producció de llum intensa:
La combustió de l’oli a la cambra del rei generava temperatures de fins a 2.400°C, fent que el silici contingut en el granit emetés una llum intensa. Aquesta llum es transmetia a través dels conductes d’aire i aigua cap a les vivendes i altres espais.
El sistema de càrrega d’aigua a la Gran Galeria demostra un coneixement avançat d’enginyeria hidràulica. Els egipcis no només van aconseguir moure grans volums d’aigua a alçades considerables, sinó que també van integrar mecanismes precisos per controlar el flux i la pressió. Aquest disseny anticipa els conceptes moderns de sistemes de bombeig i emmagatzematge d’energia.
El sistema de combustió de la Gran Piràmide
Prèviament, es realitzava la càrrega d’oli combustible a la Cambra del Rei a través del conducte 19, que estava connectat a la mini piràmide de la reina Meritetis I. Aquesta estructura funcionava com un sistema de bombeig d’oli.
Mitjançant el sistema ariet de la piràmide de la reina Meritetis I, es omplia d’oli el sòl de la Cambra del Rei i, en el moment que s’aixecaven les corredisses A i B, l’oli es desplaçava fins a la comporta C. La comporta C mantenia separat el sistema d’ignició del sistema d’aigua. A l’interior del sarcòfag es trobava sílice en forma de arena granulada, un material que no requeriria ser recarregat en cada cicle de funcionament.
Quan la Gran Galeria 9 es omplia d’aigua, aixecava la corredissa vertical A i aquesta aixecava la corredissa vertical B. Quan disminuïa la pressió d’aigua, baixaven primer la corredissa vertical B, que colpejava al sòl i creava la ignició, i en segon lloc baixava la corredissa vertical A.
La corredissa «C» mantenia separats el sistema d’aigua i el d’ignició, evitant interferències.
La temperatura dins de la Cambra del Rei podia arribar fins als 2400 graus, gràcies a la retenció de calor per part de l’estructura de pedra com a conseqüència de la combustió de l’oli. Això generava llum (llum per la combustió + llum del sílice) que sortia a l’exterior de la piràmide mitjançant el conducte 19. En cas que les 3 corredisses fossin translúcides, també podrien deixar passar la llum directament a l’aigua de la Gran Galeria i així a tot el circuit.
Les lloses del sostre de la Cambra del Rei funcionaven com a radiadors, protegint l’estructura i distribuint la calor de manera uniforme.
L’aigua calenta es movia pel conducte 10a i s’evaporava i condensava a la galeria 16. La tapa 20 regulava aquest procés, mantenint un equilibri en la temperatura.
Quan la pressió de l’aigua disminuïa, les roques es desplaçaven cap a la Cambra de la Reina 7. Això alliberava els conductes, permetent que l’aigua fos evacuada cap a l’exterior, coincidint amb l’obertura de la porta 20.
La piràmide de Kheops, un sistema complex
La rampa interna en espiral, descoberta per Jean-Pierre Houdin, no només es va utilitzar per a la construcció de la piràmide sinó que també va ser indispensable per al seu funcionament. Funcionava com un sistema de bombeig d’aigua a alta pressió, que s’omplia prèviament amb el sistema hidràulic Ariete.
Diagrama de la rampa interna en espiral de Houdin, extreta de MUSED
La cambra del rei (10) emmagatzemava oli combustible provinent de la piràmide de Meritetis I. En activar-se, el sistema de portes corredisses cambra 11, la corredissa B generava espurnes en copejar contra el terra iniciant la combustió del dit oli. La combustió + l’emmagatzematge de la calor per la mateixa estructura de pedra de la cambra del rei, feia que la temperatura va pujar fins als 2.400ºC, generant llum intensa mitjançant l’escalfament del silici que formava part de la mateixa estructura de granit de la cambra i de la sorra que contenia el sarcòfag.
Detall de la cambra del rei amb conductes i sarcòfag, extreta de Wikipedia
El sostre de la cambra del rei, compost per plaques de granit, actuava com a radiador. L’aigua circulava entre aquestes plaques per dissipar la calor, evitant la ruptura de l’estructura. El vapor generat es condensava al dipòsit 16, reutilitzant-se com a aigua calenta per distribuir a les poblacions.
Diagrama del Sistema Ariete i vàlvules de pressió, extreta de Wikipedia
La llum generada a la cambra del rei es transmetia mitjançant el conducte d’aire primer i d’aigua en segon lloc, funcionant com una fibra òptica primitiva. La llum s’obtenia a través de petits ulls de bou instal·lats als conductes d’aigua dins dels diferents habitatges, etc… i també mitjançant la lampada de Dendera. Els monòlits piramidals als pobles indicaven la intensitat lumínica disponible a l’aigua, guiant l’ús de l’energia solar durant el dia.
Exemple de difusió de llum en aigua, com les fonts de Montjuïc, extreta de Barcelona Turisme i Làmpada de Dendera
Conclusió
“Què ens vam perdre durant milers d’anys?”
Imagina un món on la humanitat hagués aprofitat els coneixements de les civilitzacions antigues. Segons estudis recents, la nostra evolució tecnològica podria haver estat entre 2000 a 4000 anys per davant si els avenços egipcis en sistemes hidràulics, lumínics i energètics s’haguessin preservat.
Per exemple, Thomas Edison va patentar la bombeta elèctrica el 1878, però què hauria passat si els egipcis haguessin transmesos els seus mètodes per generar llum intensa mitjançant silici calent? L’energia elèctrica, tal com la coneixem avui, és artificial i depèn d’infraestructures complexes. Tanmateix, les piràmides ja utilitzaven principis naturals per produir llum i calor, una cosa que podríem haver adaptat molt abans.
El silici, el material més abundant a la escorça terrestre, té propietats úniques quan s’escalfa a altes temperatures (fins a 2400°C). Els egipcis probablement ja sabien això, utilitzant silici granular a la cambra del rei per emetre llum intensa.
Avui en dia, institucions com el MIT estan investigant sistemes similars. En un projecte recent, enginyers han desenvolupat un model per escalfar silici fins a 2500°C, generant llum que es pot reconvertir en energia mitjançant plaques fotovoltaiques. Aquest sistema podria subministrar energia renovable a 100.000 llars.
“Podríem redescobrir aquest mètode per crear sistemes d’il·luminació sostenibles?”
Una pregunta intrigant sorgeix en analitzar el funcionament de les piràmides: ¿és possible emmagatzemar llum en el vapor d’aigua? Els egipcis podrien haver utilitzat cristalls de silici en combinació amb vapor per maximitzar la difusió lumínica.
Avui dia, investigadors exploren si el vapor pot actuar com un mitjà eficient per transportar llum. Aquest fenomen, observat en sistemes moderns com les fonts de Montjuïc, podria haver estat utilitzat pels egipcis per il·luminar cambres subterrànies sense llum natural.
“Serà més fàcil que ells ens trobin a nosaltres que nosaltres a ells?”
Algunes teories suggereixen que les piràmides podrien haver estat dissenyades per enviar senyals lluminoses al centre de la nostra galàxia. Tanmateix, la llum emesa des de la cambra del rei difícilment podria travessar l’atmosfera terrestre i arribar a l’espai exterior.
Si alguna civilització avançada volgués comunicar-se amb nosaltres, probablement utilitzaria tecnologia làser des de l’espai, alimentada per energia solar. Això seria molt més eficient que intentar enviar llum des de la Terra.
Les piràmides no només proporcionaven aigua a pressió per a activitats industrials i agrícoles, sinó que també generaven llum per il·luminar llars i cambres subterrànies. Aquest doble propòsit les converteix en centrals hidro-luminoses avançades, una tecnologia que podria haver revolucionat el desenvolupament humà si s’hagués preservat.
L’ús de materials com la sorra (rica en silici) i el granit (amb un 75% de sílice) en la construcció de les piràmides demostra un coneixement profund de les seves proprietats físiques. En escalfar aquests materials, els egipcis podien generar llum intensa, un fenomen que també s’observa en asteroides propers al sol.
El model del MIT, que escalfa silici fins a 2500°C per generar llum i energia, demostra que les tecnologies antigues poden inspirar solucions modernes. Segons els seus càlculs, una sola estructura d’aquest tipus podria subministrar energia a 100.000 llars amb l’ajuda d’un parc eòlic o solar.
“Descobreix més sobre com les piràmides poden inspirar tecnologies sostenibles.”
Les piràmides no només són relíquies del passat; són un recordatori del que podríem haver aconseguit si el coneixement ancestral no s’hagués perdut. Avui en dia, mentre ens enfrontem a reptes globals com la crisi energètica i el canvi climàtic, és crucial mirar enrere i aprendre de les innovacions dels nostres avantpassats.
Descobreix la teoria que redefineix el propòsit de la Gran Piràmide de Keops. Un innovador sistema de bombeig d’aigua i generació d’energia que podria haver il·luminat l’Antic Egipte.
